Econlib

The Library

Other Sites

Front Page arrow Titles (by Subject) arrow No. XVIII. (page 167.): Political Poems of Bertrand de Born, preceded by the Historical Notices given in the Manuscripts at the head of each of the Productions of this Troubadour. - History of the Conquest of England by the Normans; Its Causes, and its Consequences, in England, Scotland, Ireland, & on the Continent, vol. 2

Return to Title Page for History of the Conquest of England by the Normans; Its Causes, and its Consequences, in England, Scotland, Ireland, & on the Continent, vol. 2

Search this Title:

Also in the Library:

Subject Area: History

No. XVIII. (page 167.): Political Poems of Bertrand de Born, preceded by the Historical Notices given in the Manuscripts at the head of each of the Productions of this Troubadour. - Augustin Thierry, History of the Conquest of England by the Normans; Its Causes, and its Consequences, in England, Scotland, Ireland, & on the Continent, vol. 2 [1856]

Edition used:

History of the Conquest of England by the Normans; Its Causes, and its Consequences, in England, Scotland, Ireland, & on the Continent, translated from the seventh Paris edition, by William Hazlitt (London: H.G. Bohn, 1856). In 2 volumes. Vol. 2.

Part of: History of the Conquest of England by the Normans; Its Causes, and its Consequences, in England, Scotland, Ireland, & on the Continent, 2 vols.

About Liberty Fund:

Liberty Fund, Inc. is a private, educational foundation established to encourage the study of the ideal of a society of free and responsible individuals.


No. XVIII. (page 167.)

Political Poems of Bertrand de Born, preceded by the Historical Notices given in the Manuscripts at the head of each of the Productions of this Troubadour.

Sirvente on the League formed against Richard, earl of Poitiers, by the Scigneurs of Ventadour, Combor, Ségur, Tarenne, Gordon, and the count of Périgord.1

Bertrans de Born, en la Sazon qu’el avia guerra ab lo comte Richart, el fez si qu’el vescoms de Ventedorn, el vescoms de Comborn, el vescoms de Segur, so fo lo vescoms de Lemogas, e’l vescoms de Torena, se jureron ab lo comte de Peiregors et ab los borges d’aquellas encontradas et ab lo seingnor de Gordon et ab lo seingnor de Montfort, e si se sarreron ensems per qu’il se deffendesson dal com Richard que los volia deseretar, per so car il volion ben al rei jove son fraire, ab cui el se guerreiava, alqual el avia toltas las rendas de las caretas, de lasquals caretas lo reis joves prendia certa causa, si com lo paire l’o avia donat, e no’l laissava neus albergar segur en tota la soa terra. E per aquest sagramen que tich aquist aviam fait de guerreiar en Richart, Bertrans de Born si fez aquest sirventes:

    • Pus Ventedorn e Comborn e Segur
    • E Torena e Montfort e Guordon
    • An fag acort ab Peiregor et jur,
    • E li borges si claven d’eviron,
    • M’es bon e belh huyemais qu’ieu m’entremeta
    • D’un sirventes per elhs aconortar,
    • Qu’ieu no vuelh ges sia mia Toleta,
    • Per qu’ieu segurs non i pogues estar.
    • A! Puiguillems, e Clarens, e Granolh,
    • E Sanh Astier, molt avetz gran honor,
    • Et ieu mezeis qui conoisser la m vol,
    • Et a sobrier Engolesmes maior,
    • Qu’en charretier que gurpis sa charreta
    • Non a deniers ni no pren ses paor;
    • Per qu’ab onor pretz mais pauca terreta
    • Qu’un emperi tener à dezonor.
    • Si’l rics vescoms qui es caps dels Guascos,
    • A cui apen Bearns e Gavardans,
    • E’n Vezias o vol e’n Bernardos,
    • E’l Senher d’Ayx, e selh cui es Marsans,
    • D’aquellia part aura ’l coms pro que fassa,
    • Et eissamen aissi com el es pros,
    • Ab sa gran ost que atrai et amassa,
    • Venha s’ en sai et ajoste s’ab nos.
    • Si Talliaborcs, e Pons, e Lezinhans,
    • E Malleons, e Taunais fos en pes,
    • Et a Siurac fos vescoms vius e sans,
    • Ja non creirai que non nos ajudes
    • Selh de Toartz; pois lo coms lo menassa,
    • Venha s’ab nos, e non sia ges vans,
    • E demandem li tro que dreg non fassa
    • Dels homes qu’el nos a traitz d’entr’ els mans.
    • Entre Peitau e la Ylha’ n Bocart,
    • E Mirabelh, et Laudun, e Chino,
    • A Claraval an bastit, ses regart,
    • Un belh caslar el mieg d’un plan cambo:
    • Mas no vuelh ges lo sapcha ni lo veya.
    • Lo joves reys, que no ill sabria bo,
    • Mas paor ai, pus aitan fort blanqueya,
    • Qu’el lo veira ben de Matafelo.
    • Del rey Felip veirem be si panteya,
    • O si segra los usatges Karlo;
    • D’en Talhafer, pus so senher l’autreya
    • D’Engolesme, et elh l’en a fag do;
    • Quar non es bo de so que reys autreya.
    • Quant a dig d’oc, que puyes digua de no.

Sirvente on the Reconciliation of Bertrand de Born with Richard, Son of King Henry II.1

Al temps qu’en Richartz era coms de Peitieus, anz qu’el fos reis, Bertrans de Born si era sos enemics, per so qu’en Bertrans volia ben al rer jove que guerreiava adoncs ab en Richart qu era sos fraire. En Bertrans si avia fait virar contra’n Richart lo bon vescomte de Lemogas que avia nom n Aemars, e’l vescomte de Ventedorn, e’l vescomte de Gumel, e’l comte de Peiragors e son fraire, e’l comte d’Engoleime e sos dos fraires, e’l comte Raimon de Tolosa, e’l comte de Flandres, e’l comte de Barsolona, en Centoill d’Estarae, un comte de Gascoingna, en Gaston de Bearn, comte de Bigora, e’l comte de Digon, e tuich aquistz si l’abandoneron e feiron patz ses lui, e si s perjureron vas lui. En Aemais, lo vescoms de Lemogas, que plus l’era tengutz d’amor e de sagramen si l’abandonet et fetz patz ses lui; en Richartz cant saup que tuich aquist l’avion abandonat, el s’en venc denant Autalort ab la soa ost, e dis e juret que jamais no s’en partiria si’l no ill dava Autafort, e no venia a son comandamen. Bertrans, quant auzi so qu’en Richartz avia jurat, e sabia qu’el era abandonatz de totz aquestz que vos avetz auzit, si’l det lo castel, e si venc a son comandamen. E’l coms Richartz lo receup, perdonan li e baisan lo; et sapchatz que per una cobla qu’el fetz el sirventes locals comensa:

  • Si’ l coms m’es avinens
  • E non avars,

Lo coms Richartz li perdonet son brau talan, e rendet li son castel Autafort e venc sos fin amic coral; e vai s’en en Bertrans e comensa a guerreiar n Aemar lo vescomte que l’avia desamparat, e’l comte de Peiregors; don Bertrans receup de grans dans, et el a lor fetz de grans mals. En Richartz, quant fon devengutz reis passet outra mar, e’n Bertrans remas guerreian, don Bertrans fetz d’aquestas doas razos aquest sirventes:

    • Ges no mi desconort,
    • S’ieu ai perdut,
    • Qu’ieu non chant e m deport,
    • E non m’aiut
    • Com cobres Autafort
    • Qu’ieu ai rendut
    • Al senhor de Niort,
    • Car l’a volgut,
    • E pois en merceian
    • Li sui vengutz denan,
    • E’l coms en perdonan
    • M’a receubut baisan;
    • Ges no i dei aver dan,
    • Qui qu’en dises antan,
    • Ni lausengier non blan.
    • Vas mi son perjurat
    • Trei palazi,
    • E’l quatre vescomtat
    • De Lemozi,
    • E li dui penchenat
    • Peiragorzi,
    • E li trei comte fat
    • Englomezi,
    • E’n Sestols ab Gasto,
    • Et tuit l’autre baro
    • Que m feron plevizo,
    • E lo coms de Dijo,
    • E Raimons d’Avigno,
    • Ab lo comte breto,
    • Et anc uns no m tenc pro.
    • Si ’l coms m’es avinens
    • E non avars,
    • Mout li serai valens,
    • En sos afars,
    • E fis com fins argens,
    • Humils e cars;
    • E’ l coms sega lo sens
    • Que fai la mars,
    • Quan ren i chai de bo
    • Vol ben qu’ab lieis s’esto,
    • E so que no ’l te pro
    • Gieta fois el sablo;
    • Qu’aissi s tainh de baro
    • Que fassa son perdo,
    • E s’el tol que pois do.
    • Ses pro tener amic
    • Tenc per aital
    • Com fas mon enemic
    • Que no m fai mal;
    • Qu’en un mostier antic
    • De San Marsal
    • Mi jureron mant ric
    • Sobr’ un missal;
    • Tals mi plevie sa fe
    • Non feses patz ses me,
    • Qu’anc pois no m’en tenc re,
    • Ni li sovenc de me,
    • Ni ’ll membret mas de se,
    • Quant si mes a merce;
    • E non estet ges be.
    • Lo comte vueill pregar
    • Que ma maiso
    • Mi comant a gardar,
    • O que la m do;
    • Q’ades mi son avar
    • Tut sist baro,
    • Q’ab els non puose durar
    • Ses contenso;
    • Ara mi pot cobiar
    • Lo coms ses mal estar,
    • Et ieu vas lui tornar
    • E servir et onrar;
    • E non o volgui far,
    • Tro c’al dezamparar
    • Sui vengutz d’en Aimar.
    • Ma bella Esmanda’s gar
    • Hueimais de sordeiar,
    • Que ja per meilhurar
    • Non la cal trebailhar;
    • Qu’el mon non sai sa par
    • De joi ni de parlar
    • Ni de bell domneiar.
    • Domna, ab cor avar
    • De prometr’ e de dar,
    • Pois no m voletz colgar
    • Donasses m’un baisar;
    • Aissi m podes ric far
    • E mor dan restaurar,
    • Si dombres dieus mi gar.
    • Papiol, mon chantar
    • Vai a mi dons contar;
    • Per amor d’en Aimar
    • Mi lais de guerreiar.

Sirvente in which Bertrand de Born encourages Prince Henry to resume the War against his brother Richard.1

En la sazos qu’el reis joves ac faita la patz ab son fraire Richart et el ac fenida la demanda gue il fazia de la terra, si com fo la volontat del rei Henric lor paire; e’l paire li dava certa livrason de deniers per vianda, e per so que besoigua l’era, e neguna terra non tenia ni possezia; ni negus hom a lui no venia per mantenemen ni per secors de guerra; en Bertrans de Born e tuit li autre baron que l’avian mantengut contra Richart foron molt dolen. E’l reis joves si s’en anet en Lombardia torneiar e solasar; e lesset totz aquestz baros en la gueria ab en Richart. En Richartz asega borcs e chastels, e pres terras, e derroca e ars e abrasa. E’l reis joves si sojornava, torniava e dormia e solasava; don en Bertrans si fetz aquest sirventes que comensa:

    • D’un sirventes no m quam far longor ganda,
    • Tal talent ai qu’ei digua e que l’espanda,
    • Quar n’ai razon tan novella e tan granda
    • Del jove rey qu’a fenit sa demanda
    • Son frair Richart, pus sos pairs lo y comanda,
    • Tant es forsatz!
    • Pus en Enrics terra non te ni manda,
    • Sia reys dels malvatz.
    • Que malvatz fai quar aissi viu a randa,
    • A livrazon, a comte et a guaranda;
    • Reys coronatz, que d’autrui pren livranda,
    • Mal sembla Arnaut lo marques de Bellanda
    • N’il pros Guillem que conquis tor Miranda,
    • Tan fon prezatz!
    • Pus en Peitau lur mente e lur truanda,
    • No y er mais tant amatz.
    • Ja per dormir non er de Goberlanda,
    • Reys dels Engles, ni non conquerra Yrlanda,
    • Ni duex clamatz de la terra normanda,
    • Ni tenra Angieus ni Monsaurelli ni Canda
    • Ni de Peitieus non aura la miranda,
    • Ni coms palatz
    • Sai de Bordelh, ni dels Gascos part landa
    • Senliers ni de Bazatz.
    • Cosselh vuelh dar el so de n’Alamanda
    • Lai a’n Richart, sitot non lo m demanda,
    • Ja per son frair mais sos homes no blanda.
    • No com fai elh, ans asetja e’ls aranda,
    • Tolh lur castelhs e derroqu’ et abranda
    • Devez totz latz;
    • E’l reys torn lai ab aiselhs de Guarlanda
    • Et l’autre sos conhatz.
    • Lo coms Jaufres cui es Breselianda
    • Volgra fos primiers natz,
    • Car es cortes, e fos en sa comanda
    • Regismes e duguatz.

Lament of Bertrand de Born on the Death of Prince Henry.1

Lo plainz qu’en Bertrans de Born fetz del rei jove non porta autra razon sinon qu’el reis joves era lo meiller del mon. En Bertrans li volia meills qu’a home del mon, e lo reis joves ad el meills qu’a home del mon; e plus lo crezia que home del mon; per que lo reis Enrics sos paire e’l coms Richartz sos fraire volian mal a’n Bertran. E per la valor qu’el reis joves avia, e per lo grand dol que fon a tota gen, el fetz lo plaing de lui que dis:

    • Si tut li dol e’l plor e’l marrimen
    • E las dolors e’l dans e’l caitivier
    • Que hom argues en est segle dolen
    • Fosson emsems, semblaran tut leugier
    • Contra la mort del jove rei engles,
    • Don reman pretz e jovent doloiros,
    • E’l mon escurs e tenhs e tenebros,
    • Sem de tot joi, plen de tristor et d’ira.
    • Dolent e trist e plen de marrimen
    • Son remanzut li cortes soudadier
    • E’l ti obador e’l joglar avinen,
    • Trop an agut en mort mortal guerier,
    • Que tolt lor a lo joven rei engles
    • Vas cui eran li plus lare cobeitos:
    • Ja non er mais, ni non crezas que fos
    • Va aquest dan el segle plors ni ira.
    • Estenta mort, plena de marrimen,
    • Vanar te pods, qu’el melhor cavalier
    • As tolt al mon qu’anc fos de nulha gen!
    • Quar non es res qu’a pretz aia mestier
    • Que tot no fos el jove rei engles;
    • E fora miels, s’a dieu plagues razos,
    • Que visques el que mant autre envios
    • Qu’anc no feron als pros mas dol et ira.
    • D’aquest segle flac, plen de marrimen,
    • S’amor s’en vai, son joi teinh mensongier,
    • Que ren no i a que non torn en cozen
    • Totz jorns veiretz que val mens huei que ier:
    • Cascun se mir el jove rei engles
    • Qu’era del mon lo plus valens dels pros,
    • Ar es anatz son gen cor amoros,
    • Dont es dolors e desconort et ira.
    • Celui que plac per nostre marrimen
    • Venir el mon, e nos trais d’encombrier,
    • E receup mort a nostre salvamen,
    • Co a senhor humils e dreiturier
    • Clamen merce, qu’al jove rei engles
    • Perdon, s’il platz, si com es vers perdos
    • E’l fassa estar ab onratz companhos
    • Lai on anc dol non ac ne i aura ira.

Narrative of the interview between Bertrand de Born and Henry II. after the capture of the Castle of Hautefort.1

Lo reis Henrics d’Engleterra si tenia assis en Bertran de Born dedins Autafort, e’l combatia ab sos edeficis, que molt li volia gran mal, car el crezia que tota la guerra qu’el reis joves, son fillz, l’avia faicha qu’en Bertrans la il agues faita far; e per so era vengutz denant Autafort per lui desiritar. E’l reis d’Aragon venc en l’ost del rei Henric denant Antafort. E cant Bertrans o saub, si fo molt alegres qu’el reis d’Aragon era en l’ost, per so qu’el era sos amics especials. E’l reis d’Aragon si mandet sos messatges dins lo castel, qu’en Bertrans li mandet pan e vin e carn; et el si l’en mandet assatz; e per lo messatge per cui el mandet los presenz, el li mandet pregan qu’el fezes si qu’el fezes mudar los edificis e far traire en autra part, qu’el murs on il ferion era tot rotz. Et el, per gran aver del rei Henric, li dis tot so qu’en Bertrans l’avia mandat a dir. E’l reis Henrics si fes metre dels edificis en aquella part on saub qu’el murs era rotz, e fon lo murs per terra, e’l castels pres; e’n Bertrans ab tota sa gen fon menatz al pabaillon del rei Henric. E’l reis lo receup molt mal; e’l reis Henrics si’l dis: “Bertrans, Bertrans, vos avetz dig que anc la meitatz del vostre sen no vos besognet nulls temps, mas sapchatz qu’ara vos besogna ben totz.—Seingner, dis Bertrans, el es ben vers qu’eu o dissi, e dissi me ben vertat.” E’l reis dis: “Eu cre ben qu’el vos sia aras faillitz.—Seingner, dis en Bertrans, ben m’es faillitz.—E com? dis lo reis.—Seingner, dis en Bertrans, lo jor qu’el valens joves reis, vostre fills mori, eu perdi lo sen e’l saher e la conoissensa.” E’l reis quant auzi so qu’en Bertrans li dis en ploran dell fill, venc li granz dolors al cor de pietat et als oills, si que no s pot tener qu’el non pasmes de dolor. E quant el revenc do pasmazon, el crida e dis en ploran: “En Bertrans, en Bertrans, vos avetz ben drech, e es ben razos, si vos avetz perdut lo sen per mon fill, qu’el vos volia meils que ad home del mon; et eu per amor de lui vos quit la persona e l’aver e’l vostre castel, e vos ren la mia amor e la mia gracia, e vos don cinc cenz marcs d’argen per los dans que vos avetz receubutz.” En Bertrans, si’l cazec als pes, referren li gracias e merces. E’l reis ab tota la soa ost s’en anet.

[1 ] Raynouard, Choix des poésies des Troubadours, v. 83, iv. 145.

[1 ] Raynouard, Choix des poésies des Troubadours, v. 84, iv. 153.

[1 ] Raynouard, Choix des poésies des Troubadours, v. 85, iv. 148.

[1 ] Raynouard, Choix des poésies des Troubadours, v. 86, ii. 183.

[1 ] Raynourd, Choix des poésies des Troubadours, v. 86.